Sunday, October 23, 2016

Being a Teacher In Mixed Ability Classes

There are many classes in our schools which are large and multilevel. Students differ in their abilities, language competence, learning styles, interests, etc.

The problem is how to cope with behaviour and disruption, how to change some students' attitudes and how to develop motivation.

Every teacher has to do his best to realise the syllabus and reach the aims, like good teaching climate, cooperation, communication, student-centered teaching, etc.

The choice of good strategies to teach the English language skills is hard, but not impossible.

Here you are some reflections and strategies on how to cope with large multilevel or mixed ability classes. Hope you some inspiration!

Thursday, October 13, 2016

Intercultural language teaching and learning

There is growing emphasis internationally on the role of culture in language teaching, particularly what Newton et al. refer to as intercultural communicative language teaching and learning, and a growing body of research on this new approach that explains why it is important and how it might be practised. 

Intercultural communicative language learning and teaching differs from approaches to language teaching that focus on language with little reference to culture, and from approaches in which teaching about culture is secondary to teaching language or is treated as a standalone strand alongside language. 

Intercultural communicative language teaching starts from the point of view that language and culture are integrated. Such an approach does not transmit information about culture. Rather, it focuses on raising awareness of culture in the lived experience of the learners and people from the target language culture as well as other cultures present in a classroom or community.

Intercultural communicative language learning and teaching is based on five principles that you can explore in the following paper.

References:

  • Intercultural Communicative Language Teaching: Implications for Effective Teaching and Learning, produced through Victoria University of Wellington by Jonathan Newton, Eric Yates, Sandra Shearn, and Werner Nowitzki (the Newton report).Bennett, Bennett, & Allen, 2003, 
  • Liddicoat, Papademetre, Scarino, & Kohler, 2003

Monday, July 04, 2016

L'avaluació de la llengua anglesa a primària... Embolica que fa fort!


Criteris d’Avaluació de l’àmbit lingüístic (anglès) amb indicadors d’avaluació from Enric Calvet

Enguany a l'escola vam dedicar un temps a creuar dos documents que el Departament d'Ensenyament va editar per desplegar i donar llum al currículum per competències, els criteris d'avaluació, els indicadors i, fins i tot, la gradació d'aquests últims. 

I d'altra 
Competències bàsiques de l'àmbit lingüístic (llengües estrangeres). Educació primària 

El resultat va ser el document publicat a SlideShare que ens ha servit per "prendre consciència" del què avaluem i el com en relació a la llengua anglesa en cada moment de la primària. 

De tota manera vam poder observar algunes "curiositats" que demostren que encara cal "afinar" una mica més aquest desplegament...

Distribució dels Criteris d’avaluació per Dimensions i competències (currículum i Competències Bàsiques de l’àmbit Lingüístic
  • 6 criteris per Dimensió Comunicativa (1 per Comprensió oral que té una competència de referència i 5 d’Expressió Oral que tenen 2 competències de referència)
  • 2 criteris per Comprensió Lectora que tenen 3 competències de referència
  • 2 criteris per Expressió Escrita que tenen 3 competències de referència
  • 6 criteris per Dimensió Plurilingüe i Intercultural !! que tenen només 1 competència de referència
  • 0 criteris per Dimensió Literària que té dues competències de referència !!
  • 0 Criteris i 0 Competències de referència en quant a Funcionament de la Llengua i el seu Aprenentatge !!
Conclusions:
Malgrat la Dimensió Comunicativa / Expressió Oral és la que té mes pes i referències dins el currículum i al document de Competències Bàsiques, i que segueix sent la més treballada i avaluada a primària, és la "gran absent" a la proba de CCBB de sisè.
Només un sol criteri d’avaluació i una sola Competència Bàsica a Comprensió Oral sembla un referent prou just per una competència importantíssima en l’aprenentatge d’una llengua estrangera.
Segons aquest anàlisi la Comprensió Lectora i l’Expressió Escrita estarien relativament ben compensades en quant a criteris d’avaluació i Competències Bàsiques de referència.
No és així en la Dimensió Plurilingüe i Intercultural que té 6 criteris d’avaluació per a només una sola Competència Bàsica de referència. Aquesta és una Dimensió, no només pròpia de la Llengua Estrangera sinó que comparteix Criteris d’Avaluació amb tot l’Àmbit Lingüístic. Per tant, sembla evident, que necessita compensar una mica més el seu pes dins el desplegament de les CCBB.
Sobre la Dimensió Literària, que tanta sorpresa va causar la seva absència en l’anterior currículum de llengües estrangeres, continua amb un pobríssim bagatge en l’actual, doncs no hi ha ni un sol criteri d’avaluació, mentre que al document de Competències Bàsiques hi ha dues competències referenciades.
Finalment també costa entendre que si en el currículum hi ha un apartat sobre els continguts del Funcionament de la llengua i el seu aprenentatge i que té la mateixa entitat que les altres competències, no s’esmenti ni cap criteri d’avaluació, ni hi hagi cap competència en el document de Competències Bàsiques. A menys que es considerin els seus continguts Estructures Lingüístiques Comunes i que es deixin, un cop més, a criteri de les escoles la seva distribució al currículum.
El nou currículum també ens ha portat un canvi en determinats aspectes de nomenclatura que poden portar a error a més d’un mestre/a: “àmbits” i “àrees de coneixement”, “Competències bàsiques pròpies de l’àmbit”, agrupades en “dimensions”, dimensions que es concreten en “continguts clau”, “orientacions metodològiques” i “orientacions per a l’avaluació”, torna a aparèixer la paraula “àrea” que marca els “continguts” i els “criteris d’avaluació”, ... sense oblidar-nos dels “indicadors” que s’han de desenvolupar per a cada criteri que ens donaran com a resultat una “nota” i que s’haurà “d’informar” a les famílies. Un bon embolic, si, senyor!
“Traduir” aquest “llenguatge” en indicadors, gradacions, rúbriques, eines i graelles d’avaluació,... per fer-lo comprensible en els informes a les famílies, no és feina fàcil. 
Tornem un altre cop a la feina d’interpretar un currículum i posar sobre el paper la seva aplicació immediata a l’aula en forma de programacions mensuals, quinzenals, setmanals o diàries.  
Per cert! Un dels aspectes més difícils de definir en l'avaluació són els "Indicadors". Aquí us en deixo una possible...
"Son punts de referència que donen informació qualitativa o quantitativa conformada per una o diverses dades, constituïts per percepcions, números, fets, opinions o mesures que permetin seguir el desenvolupament d’un procés i la seva avaluació, i que han de guardar relació amb el mateix".
Important! Els indicadors han de ser:
  •        Pocs
  •         Clars
  •         Senzills
  •         Mesurables
  •         Fàcils d’obtenir

Tuesday, June 07, 2016

Deures si, deures no... Ja hi tornem a ser!

Una llarga història...

De tant en tant la discussió de si els mestres hem de posar deures o no, apareix en els mitjans de comunicació com un mantra repetitiu que desperta discussions però que no aporta solucions. A vegades ho fa al·legant que els deures son un dels factors causants de estrès en els nens i en les nenes. D’altres, que és causant d’angoixes familiar i de la manca de conciliació horària a la llar.


Si posem deures... “no serveixen de res” . Si no en posem... “baixen els resultats”. Quina és la repercussió real que tenen els deures en el rendiment escolar? Som un dels països d’Europa en el que els seus alumnes dediquen més temps a fer deures (6,5 hores setmanals contra 3 a Finlàndia). Per contra els resultats en les proves PISA no milloren.

La història de l’educació està plena de referències als deures en favor i en contra. Hi ha hagut batalles dialèctiques aferrissades, entre experts i no tant experts, sobre els beneficis i/o perjudicis de prolongar algunes activitats més enllà de l'horari escolar, sota la denominació de deures.

S’han fet recomanacions variades sobre els deures: algunes fan incidència en que han de ser tasques motivadores per als nens, breus, creatius, personalitzats, no ser causa de discriminació i no usar-los mai com un càstig. Altres animen als alumnes a dedicar un temps fora de l’escola (uns 20 minuts), a aquelles tasques que suposin una formació complementària en biblioteques o museus, amb l'exercitació de la lectura, la investigació i l'ús de les noves tecnologies.

Moltes vegades els mestres  hem sentit allò de "és que jo no el puc ajudar, jo no en sé de mates o d'anglès o ciències..." i és que els deures augmenten les desigualtats perquè hi ha famílies que poden ajudar a fer els deures o pagar a un mestre particular que ho faci i altres no. En aquests casos l’autoestima de familiars i infants pot quedar malmesa i provocar un efecte completament contrari al que pretenem.

La pregunta hauria de ser "Quins deures” hem de posar a l'escola"?

Potser la millor resposta pedagògica és la que te a veure en el que s’ha anomenat “long life learning” o  "aprenentatge al llarg de tota la vida".

Crec que l'escola, els seus professionals i les famílies han de començar a entendre que l’aprenentatge transcendeix les parets de l'escola. Que ha d’haver un continu “feedback” o “retroalimentació” entre casa-entorn-escola, i a l'inrevés.

Hem de tendir cap a una concepte innovador dels deures, més centrada en el nen, en els contextos en què aquest interactua i en les seves pròpies necessitats d’aprenentatge i amb els “tempos” que cadascú, individualment, reclami i necessiti al llarg de la seva escolarització. Han de ser deures que despertin la curiositat, la recerca, que donin entrada a les vivències dels nens i nenes fora i dins l’escola...

Que les tasques escolars són importants fora de l'aula per a exercitar la cultura de l'esforç i la disciplina (d’altra banda molt necessària en els nostres dies), crec que tots hi estem d’acord. Els nens i nenes no poden sortir de l’escola i pensar que estan de “vacances intel·lectuals” fins l’endemà o fins el dilluns matí. Els deures, en la seva justa mesura i pel que fa a determinats continguts educatius, tenen un potencial pedagògic que no cal menysprear.

Una visió radical de la supressió dels deures escolars, impediria que aquest concepte de “Long Life Learning”  centrat en la interacció entre tots els elements educatius que envolten les persones, tant els formals com els no formals, diluís tots els esforços que ha fet l’escola en els darrers anys per implicar més a les famílies en l’ensenyament-aprenentatge dels seus fills i filles.    

Cal que tornem a incorporar al currículum educatiu l'ensenyament de tècniques i hàbits d'estudi (quan jo anava a escola en els 60’s-70’s teníem una sessió setmanal). Cal elaborar i dissenyar un altre tipus de tasques per “fer” fora de l'aula, que l’enriqueixin en actituds i habilitats que després li seran valorades positivament al llarg de la vida (creativitat, innovació, destreses artístiques, habilitats físiques, etc.). En definitiva, més que deures hauríem de qüestionar diàriament als nens i nenes amb dues soles preguntes: "Què és el que t'ha ensenyat la vida avui?” i “Per què et pot servir el dia de demà?

© Enric Calvet

Fonts: 
  • http://faros.hsjdbcn.org/ Begoña Nafría
  • http://diarieducacio.cat/ Joan M. Girona